Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2016

(La no) Sexualitat dels pares/mares - Ni teoria, ni pràctica

Imatge
[Texto en CASTELLANO]
Avui escric com a mare. Com a mare de 3 fills, sí, però primer en vaig tenir 1; al cap de 4 anys i mig, 2; i després de 4 anys més, el tercer.

¿A tu t'ha passat que després del part, i habent optat per a una lactància materna fins als 6 mesos o més, no ve gaire de gust (o gens) tenir sexe amb la teva parella? A mi si, i parlant amb altres persones del meu voltant, veig que no és rès fora de la normalitat.
També m'ha passat que la llevadora de les classes pospart (del CAP) aconsellava a les mares que ens hi esforcéssim una mica. I jo pensava: ¿i perquè no s'hi esforcen les parelles a entendre-ho i respectar-ho? Jo estic tot el dia donant teta. Això ara és prou per a mí. ¿A tu t'ha passat?
Doncs bé, parlant amb un pare que està que es mossega les ungles, i frisa de ganes de tenir sexe amb la seva parella (parella que està en plè pospart del segon fill), veig que és un d'aquells temes que per molta teoria que s'hi posi, és un tema irracional,…

El disgust del pare, el disgust del fill

Imatge
[Texto en CASTELLANO: AQUÍ]
Un altre cop ho ha fet. L'he avisat 300 vegades i ho ha tornat a fer. ¿¡Però com coi vol que li digui!? Què cansat... No, merda, ja l'he tornat a amenaçar d'aquella manera... No puc més. No en sé més.

Aquest diàleg intern és automàtic quan els nostres fills entren en aquella escletxa que no tenim resolta i ells veuen, i reclamen un cop i un altre que es resolgui.
La transgressió constant de límits, el conflicte, l'enuig desbordat, el sabotatge, l'exclusió, son algunes de les formes visibles que fem servir les adultes/ults per a sostenir certs moments que ens incomòden. Els infants les aprenen ben depressa i se'n fan especialistes, com nosaltres. Son uns grans aprenents.
Quan veiem patir al nostre fill/a, hi ha una part de nosaltres que es trenca i es decepciona. Com un: "Això no és possible que m'estigui passant a mi." Seguit tot sovint: "Això que jo no he volgut mai transmetre-li al meu fill/a." I ens decepcio…